El fadrí que hauria de ser pubilla.

El fadrí és aquella persona jove (o no) que encara no s’ha casat, però en el mar també és el nom que se li dona a un peix molt vistós i llampant que darrerament s’ha fet molt comú pel Cap de Creus. Possiblement estiguem parlant d’un dels peixos amb  colors més cridaners i inconfundibles que composen la ictiofauna d’aquesta costa.

Té les dimensions d’una juliola, els mascles, més grans, poden arribar als 25 cm, però, normalment ens trobem amb femelles i joves d’uns 15-20 cm. El seu cos és extremadament  acolorit, té el que s’anomena “dicromatisme sexual”, les femelles i els mascles són de colors diferents. Les femelles són pardoverdoses amb una línia vertical fosca en cada escata i cinc bandes verticals blavoses, el cap està jaspiat de blau. Els mascles en canvi tenen el cap vermell fosc jaspiat de blau celeste i el cos és verdós. De segur que si aquest estiu us heu cabussat amb la intenció de gaudir del ric i diversificat fons marí del cap de Creus l’haureu vist.

La distribució geogràfica d’aquesta espècie, de nom científict Thalassoma pavo, és d’aigües calentes (termòfil). A l’Atlàntic es troba des de Portugal fins al golf de Guinea i, a la Mediterrània és comú a la part més meridional, per exemple se’l coneix molt bé, per la seva abundància, a les Illes Balears.

Tal i com hem dit, es tracta d’una espècie termòfila, la seva presència i abundància poden anar lligades a l’escalfament de les aigües degut al canvi climàtic. El Cap de Creus té les aigües més fredes del litoral català i darrerament el fadrí és molt comú trobar-lo pels roquissars i alguers de la costa, podríem estar, doncs, davant d’un signe inequívoc d’ escalfament global.

Té una forma de desplaçar-se molt peculiar, és mou utilitzant les aletes pectorals, que les bat molt ràpidament. Si el vols fotografiar, t’ho posa francament difícil per aquests  moviments frenètics i exasperants.

El títol de l’article té a veure amb el canvi de gènere que fa aquest peixet al llarg de la seva vida. Resulta que són “hermafrodites seqüencials” . Què vol dir això? Doncs que hi ha exemplars que neixen femelles i al llarg del seu desenvolupament es transformen en mascles. D’aquí que a l’observar aquesta espècie en les cabussades estiuenques, veurem moltes més femelles que mascles. Per aquest motiu potser seria més encertat denominar-los “pubilles” en comtes de “fadrins”. La penetració del masclisme arriba a tots els nivells de la societat i el filològic no s’ha escapat. Tanmateix, en el cas dels peixos sembla que hi ha una certa equitat de gènere. No és gens rar trobar moltes de les espècies més comunes del Cap de Creus que tenen una denominació comuna femenina, com ara és el cas de l’escorpora, l’aranya, l’agulla, la morena, la mòllera, l’escurçana, la tremolosa, l’oblada, la verada, l’orada, la salpa, la càntera, la juliola, la vaca serrana, la forcadella, la castanyola, la llambrega, les bavoses, la llissa, la sèrvia, l’agulla, la tonyina, etc, però en aquest cas i degut a que la ciència va anar per darrera de la denominació popular, aquesta va denominar al Thalossoma pavo com a fadrí, quan poder hagués estat més encertat dir-li pubilla, per la major proporció que hi ha d’exemplars femella enfront dels mascles.

Per aquest mateix motiu i, com que hi ha tantes femelles, té una taxa de reproducció molt alta. Els mascles solen tenir uns harems molt ben assortits. Quan l’espècie arriba a un lloc nou, ràpidament el colonitza i s’hi fa molt comú, fins i tot podríem dir que abundant. Possiblement és el que pot està passant a hores d’ara a les aigües del Cap de Creus amb els fadrins que haurien d’haver estat pubilles.