Jornada sobre el medi marí del Cap de Creus. 1a part

El dissabte 2 de juliol vàrem assistir a la Jornada de divulgació científica que el Parc Natural del Cap de Creus va organitzar al mas de Caials de Cadaqués. Com que la jornada començava a les 10 h. vaig optar per matinar una mica i sortir a palejar i intentar pescar una mica. A les sis estava a l’aigua a Portlligat. Vaig fer el curri fins Sa rata, allí hi havia una mica de mar de fons de nord i moltes corrents, malgrat tot, vaig fer un intent de jigging, però veient com estava el panorama i anant sol, va ser millor recollir i després de donar una volta a la recerca del llobarro abandonat per en Marc a Sa Freu, tornar cap a Portlligat. Fet i fotut, vaig arribar 15 minuts més tard a Caials, i la sorpresa meva va ser veure veure que les conferències havien començat a l’hora en punt i, ja anaven per la segona xerrada quan vaig arribar. Eren unes conferències “expres”, tot i tenir 30 minuts de temps, la seva durada era de 15 a 20 minuts i varen enllestir molt aviat.
Respecte a la pruimera xerrada, us puc dir que les gorgònies del Cap de Creus (costat de Llevant de S’Encalladora) estan més ben conservades que les de Medes, on les activitats subaquàtiques els hi causen un impacte negatiu amb el fregament de les aletes dels milers de turistes que hi baixen. També tenen altres impactes segons ens explicava el Sr. Georgios Tsounis de l’ICM-CSIC. Els impactes negatius més típics que pateixen, són el fregament de les cadenes de les àncores dels vaixells, que les trenca i per les ferides produïdes els hi entren els paràsits que debiliten la gorgònia fins poder causar-los-hi la mort. Això es pot solucionar amb la instal•lació de boies en les zones de fondeig. Esperem que el PNCC hagi estat atent a la recomanació i no s’amagui darrera de la crisi. Com continuem així, no hi haurà raó per tenir Parcs Naturals, ja no tindrem res que protegir.
També va explicar que les bombolles dels submarinistes creen bosses d’aire al sostre de les coves on viuen els corals i els assequen. Aleshores, produeixen menys larves i perden eficiència reproductiva (taxa de reproducció més baixa) que a llarg termini pot ser molt negatiu epr aquestes colònies.
També hi ha furtius, els quals, escapen amb massa facilitat de les dèbils mesures de vigilància que existeixen i, que segons es va dir, tenen una mena de conflicte de competències força gran entre els diferents cossos existents (guarderia de la Generalitat, Seprona de la Guardia Civil, Mossos d’esquadra).
Entre altres mesures es recomana que de 0 a 50 metres hi hagi una protecció total. També que la talla mínima sigui canviada a 10-20 mm de diàmetre i 200 mm d’alçada. Què hi hagi una reducció de les llicències i una major vigilància i sancions reals als infractors.
La població de coral del costat de llevant de s’Encalladora, és l’únic punt amb protecció de Reserva Integral marina de tot el Parc i, a sobre, no està senyalitzat amb boies, perquè -segons afirmava la directora del Parc-, el seu manteniment i gestió és massa car i ladministració mai ha assumit aquesta despesa. Tot i el bon estat , en aquest lloc també hi ha evidències de l’acció dels furtius i de l’ impacte de la pesca artesanal (nanses).
Com podeu veure, la pressió humana sobre el medi marí, és brutal. L’administració té un magnífic desplegament de lleis de protecció dels entorns més emblemàtics del país, però, desprès els seus gestors estan desproveïts de recursos per poder gestionar les mesures de protecció i, tot pot quedar en paper moll. De vegades, les poques mesures que s’apliquen, estan mancades de sensibilitat i coneixement vers el medi a qui van destinades, amb lo qual, el resultat final pot ser una mica decebedor, produint una desesperació als observadors externs com nosaltres i una forta desafecció amb les politiques proteccionistes.
L’altra conferència que vaig poder escoltar era sobre la recuperació del coral vermell, però això us ho explicaré en un altre post.