El pailebot Santa Eulàlia navega pel Cap de Creus

Dimarts va fer escala a El Port de la Selva el pailebot Santa Eulàlia. Venia de Port Vendres camí de Sant Carles de la Ràpita, en un viatge que organitza l’equip de Thalassa per celebrar el 20 aniversari del programa. El Santa Eulàlia és un dels últims supervivents d'una època en què els gran velers eren la millor opció per al transport per mar. Aquest magnífic veler té 34 metres d'eslora, tres pals i porta una tripulació de 8 persones . La seva història va començar l'any 1918 quan l'armador Pasqual Flores el va construir a les drassanes de Torrevieja i li va donar el nom de la seva filla Carmen Flores. Gracies a la restauració feta pel Museu Marítim de Barcelona va tornar al seu aspecte original, el d'una embarcació de treball sense luxes, que ara, 90 anys més tard segueix solcant la Mediterrània, en aquest cas amb l'equip del "Thalassa" a bord. El proper dijous 10 de juny te prevista la seva arribada a Roses, i divendres 11 a L’Escala. Quan es a port se’l pot visitar gratuïtament.

Vaixells com aquest son els darrers testimonis d’una època heroica de la navegació. Contemplant el seu velam ens podem fer una idea de l’esforç necessari per hissar-lo, de la perícia imprescindible per governar la nau sense l’ajut d’un motor. Temps en els que els mariners feien seva la nau, la sentien palpitar, cada cruixir de la fusta tenia el seu significat, i les tensions de les cordes i les veles eren sentides a la pròpia pell.
El comerç marítim sempre ha sigut una activitat de risc, però també molt lucrativa. Tant que el Carmen Flores, va iniciar la seva vida comercial transportant sal de les salines de Torrevieja cap a Cuba, i nomes amb els beneficis dels 2 primers viatges ja es va amortitzar el preu del vaixell.

Desprès d’una llarga vida en actiu, i amb variades metamorfosi, doncs en el transcurs del seu quasi be segle de vida, ha sigut motoritzat, ha estat desproveït d’un pal, posteriorment dels altres dos, s’ha dedicat al contraban, al tràfic de càrrega diversa, a embarcació auxiliar per a treballs submarins, i ha sigut rebatejat consecutivament com a “Puerto de Palma”, “Cala Sant Vicenç” i “Sayremar Uno”, l’any 1997 es adquirit pel Museu Marítim de Barcelona que el retorna al seu estat original, ara però amb el seu nom actual.
Recomanable visita, amb una tripulació amable i amb ganes d’explicar curiositats del vaixell. Estem davant d’una espècie marina en perill d’extinció.