--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 21 de gener del 2010

La lleterassa, dòna color als penya-segats.

Quan navegues per la zona de Norfeu, concretament a l’entrada de cala Joncols, podem quedar sorpresos al veure una taca de vegetació d’una coloració d’un verd-blau molt peculiar, al aproximar-nos podrem identificar de quina espècie es tracta, és la lleterassa (Euphorbia dendroides), una de les joies botàniques del Parc.
Els que naveguem tot l’any o ho intentem, si som una mica tafaners i observadors, podrem veure que als penya-segats assolellats d’alguns indrets, durant aquests mesos hivernals hi destaquen unes taques de vegetació que es veuen de lluny per la seva peculiar coloració.

Si consultem la toponímia d’aquest tram de costa, resulta que en aquest precís tram, hi ha un racó anomenat la “cova de la lleterassa” i al seu costat “la punta de la lleterassa”.

Si la toponímia popular ha recollit aquests noms, deu ser perquè aquest indret té una de les poblacions mes ufanoses i alhora més ben conservades i conegudes del Cap de Creus.

Hem de saber que aquesta espècie a Catalunya gaudeix d’una protecció especial i el Parc Natural del Cap de Creus la considera com una de les plantes emblemàtiques segons consta en el fulletons divulgatius que han editat.

Si som una mica observadors i ens agrada experimentar, de segur que en algun moment de la nostra vida ens haurem fixat en elles. N’hi ha moltes especies (>2.000sp.) i tenen una característica molt especial. Quan les trenquem per la tija desprenen un làtex blanc molt peculiar, d’aquí els hi ve el nom de lleterassa.

Les lleterasses majoritàriament són plantes petites, d’aspecte herbaci, però l’Euphorbia dendroides (dendroides= semblant a un arbre) té un aspecte arbustiu i pot superar els 2 metres d’alçada. Ara en aquesta època de l’any, a la tardor i a l’hivern, és quan més ufanoses es troben, ja que han recuperat les fulles, i es que les lleterasses, que s’ubiquen a les vessants orientades a sud, llocs pedregosos i molt calorosos (termòfils), per poder lluitar contra aquestes condicions tan dures d’escassetat d’aigua, perden les fulles a l’estiu, i així, redueixen l’evapotranspiració. A finals d’estiu principis de tardor li tornaran a brotar, d’aquí que en aquestes dates que ens trobem és quan tenen el millor aspecte.

Els que ens hem criat al camp, sempre hem sentit dir a la gent gran, que aquesta planta es molt tòxica i que no s’ha de tocar, sobretot la llet! ens deien.... De fet, el seu làtex conté uns quants principis actius que poden ser molt tòxics, com son.: alcaloides com l’euforbina, l’àcid cítric, l’àcid màlic, dihidroxicumarina i esters dipertènics.

Antigament aquestes plantes han estat utilitzades pels curanderos per poder guarir unes quantes malures, per exemple se sap que amb el làtex s’eliminaven els durícies i les berrugues (però millor fer-ho amb el làtex de la figuera!) . Heu de tenir en compte que aquest làtex pot provocar unes reaccions molt fortes quan entra en contacte amb la pell, A veure si ara volem començar a fer de “xamans” i acabem a l’hospital. Compte! També s’han utilitzat les llavors i la pols de les arrels com a laxants. Està considerada una planta molt tòxica que afecta l’aparell digestiu, els ronyons i el fetge, fins i tot pot arribar a matar una persona. Els animals que la mengen barrejada amb el farratge poden tenir seriosos problemes digestius.

Un pastor de Palau Saverdera fa temps ens va contar que recollien aquesta planta i, en feien un preparat picant-la amb una mà de morter. El suc resultant el deixaven anar en un rec dels Aiguamolls, de manera que al poc temps tot el peix apareixia flotant i ells el recollien amb un cove!. Aquesta mateixa historia, l’altre dia ens la confirmava un pescador del Port de la Selva, dient-nos que aquesta practica també es feia a mar.... possiblement que aquestes propietats són les que li han donat una fama durant molts segles i, que fins i tot els indrets on es troba d’una manera abundant li han agafat el nom. Però....., malauradament ara ni coneixem els seus usos, propietats, i possiblement ni la sabríem reconèixer...., és bo intentar recuperar, aprofundir i ampliar el coneixement popular. Al menys nosaltres ens ho creiem! ;-).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada