--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 25 de setembre de 2016

Engeguem?

 




Després de moltes setmanes mut, m'ha vingut de gust fer una nova entrada al blog. Segurament perquè un cop ha passat l'estiu a un li sembla que el mar podrà tornar a ser seu, pur egoisme. No cal que expliqui l'abús que se'n fa d'aquest medi marí.
Dir-vos que aquest estiu també hem navegat però sempre buscant la solitud i això tan sols ho aconsegueixes en les hores de foscor. Fer-ho és absolutament màgic , i si no hi ha lluna encara més. Les fluorescències blavoses de la noctiluca són el rastre efímer que deixes al teu pas, pura poesia visual però, aquests records queden en la memòria i a dia d'avui no tinc la tecnologia per poder-ho compartir, quina llàstima!
Dissabte vam fer un intent d'anar a pescar bonítol, i ho vam provar de fer al curricà. Els bonítols no van entrar però, si que ens vàrem endur una bona i llarga palejada.
No sé si continuaré amb una freqüència alta d'entrades, tot dependrà de si les coses que es poden explicar siguin interessants o no, de fet quan veus que no hi ha comentaris pot arribar a desanimar una mica. Veurem com va aquest hivern :-)  


dilluns, 2 de maig de 2016

El Congost de Montrebei i en J. Pàmies.


Aquest cap de setmana hem estat per les terres lleidatanes, allí hi ha moltes coses que es poden fer i nosaltres hem triat dues de molt interessants, la primera va ser visitar al guru de les teràpies naturals que està revolucionant o obrint el ulls a molta gent sobre les alternatives que tenim a l'hora de tenir cura de la salut. D'entrada, trobar-te a una persona a la que  a dia d'avui li prohibeixen fer xerrades és un toc d'alerta del gran engany en el que estem immersos però, aquest no és el tema del blog, si que us deixo uns links per si és del vostre interès.: Blog d'en Josep Pàmies, la dolça revolució i labotiga.


La segona cosa que vam fer i que és absolutament recomanable, va ser la visita al congost de Montrebei i fer-ho per l'aigua. Vam anar-hi tot sortint des del poble de Corçà, passant per sota de l'ermita de la Pertusa i travessant-lo fins al final. La tarda va ser esventada però, no va ser un impediment per realitzar el trajecte que és una de les excursions més recomanables que es poden fer pels pantans de Catalunya. Aquí us deixo les imatges....



















divendres, 25 de març de 2016

La sopa està servida


Un dels fenòmens més espectaculars que succeeixen al mar i, que passa absolutament desapercebut és l'explosió anual del zooplàncton. Cada hivern-primavera apareixen uns organismes gelatinosos que poden arribar a convertir el mar en una sopa, s' anomenen vulgarment  llepó. Si sortiu a passejar vora mar o a navegar, us hi podeu fixar. No és "porqueria" el que es veu surant, si no que són aquestes agregacions de milions d'aquests organismes transparents. Entre mig també hi trobareu alguna medusa, aneu en compte perquè hi pot haver la Pelagia noctiluca que és molt urticant.

Aquest matí hem fet una palejada amb el Ricard i en Pi i, hem pogut gaudir de l'espectacle. Ah! per cert, per tercer any consecutiu una parella de gavines corses ens visiten al mateix punt del Cap de Creus, a tocar de Punta falconera. L'any passat les vam poder fotografiar copulant, aquest any les l'hem fotografiat robant un peix a un pescador de canya 8es van espavilant). Suposo que deuen fer l'honor al seu nom "corsàries".  Aquesta espècie de gavina és de les més rares que tenim a Catalunya.  Apali! a gaudir d'aquests dies de vacances en contacte amb la natura que es va despertant










diumenge, 6 de març de 2016

Adéu Martí









Avui fa tot just una setmana que vas marxar i no sabem res de tu. Ahir vam venir a buscar-te però ni la mar, ni l'autoritat han ajudat a trobar-te.  Ho hem fet pels teus i una mica per nosaltres, per poder dir que ho hem intentat però, no ha estat possible.  
Divendres va entrar una garbinada de primera magnitud i el dissabte al matí la mar de fons era potent, hi havia onades que superaven el metre d'alçada, i no ens permetia burinar per dins dels forats i coves, de fet és en aquests llocs de difícil accés on podíem fer la millor feina, lloc vetat a altres embarcacions. Tots sabem que la mar és qui mana i ella ha dit que no.
El que ha passat amb  les autoritats millor deixar-ho estar. No fa ni un any vàrem buscar el fill d'un amic que s'havia perdut i les autoritats locals del poble on ho fèiem ens van donar tot el suport. També van saber mantenir-se al marge però sempre atents per si calia ajudar. En aquest cas, les autoritats d'alt rang van decidir prohibir la recerca per part de tots els teus amics i familiars, fins i tot han desplaçat al punt de trobada una patrulla per evitar-ho.  Gràcies pel vostre cel!..., no fos que se us girés més feina, pobrets!
Nosaltres, aprofitant l'avinentesa, hem fet una sortida programada per l'Escola d'en Mar de Cadaqués i hem anat des de La Fosca fins a Tamariu. Sector on hi ha moltes probabilitats que hi estiguis. Hem tingut la vista clavada a la superfície de l'aigua i al trencant de l'onada però, malauradament el resultat ha estat negatiu.

En el fons penso que  estàs en un lloc que sempre hi has volgut pertànyer, el que passa que hi has anat massa aviat, encara no et tocava, Martí. El teu enamorament pel mar l'has portat dins teu des de ben petit. Vas aparèixer en aquest blog un dia i ràpidament vaig notar que eres un expert coneixedor d'aquest medi que és aliè a molts de nosaltres. Has participat en aquest blog en memorables entrades escrites amb passió d'enamorat. Ara que el blog el tinc mig adormit,  m'has fet  visites esporàdiques al de fotografia o, m'has enviat watsaps sobtats recordant el teu  seguiment intensiu de tot allò que ens succeix al Cap de Creus.  La veritat és que t'enyoraré , tenim moltes coses en comú i d'altres que ens han quedat penjades. Bon viatge, Martí.  

dilluns, 1 de febrer de 2016

La mar d'agraïda



Sempre he pensat que el mar és la mar d'agraïda. Si la tractes bé ella t'ho tornarà d'alguna manera.
Normalment quan sortim a navegar una de les coses que fem és recollir tota la porqueria que trobem surant i que podem transportar en el caiac. Som conscients que aquesta neteja és totalment insuficient per la gran quantitat de residus que hi aboquem però, passar pel costat d'un plàstic i no agafar-lo, no és ètic.
Per contra, el dia que has de menester recollir algun fruït marí, la mar te'l ofereix i et permet que l'agafis molt fàcilment. Aquest cap de setmana començava les vacances anuals i em feia gràcia  oferir un dinar als amics i, el mar no va fallar. Als pocs minuts de sortir palejant i fer córrer el curricà ja tenia l'espet més gran que mai havia pescat, feia uns 70 cm. de longitud i va acabar cobrint un llit de patates, ceba, tomata, alls, pebrot, oli i sal, també anomenat suquet que ens vàrem cruspir. Per fer l'aperitiu, l'anticicló va posar unes minves molt potents que ens van permetre recol·lectar un bon grapat de garotes i altres fruits inconfessables que van fer les delícies dels paladars.  No em digueu que no val la pena anar recollint la porqueria que hi trobem i publicitar-ho perquè tothom sigui més cívic? ;-)

Com a conclusió.: " si vols ser ben tractat, fes el mateix amb el que t'envolta, siguin persones, animals o plantes"